Hem llegit Mirall Trencat de Mercè Rodoreda i ja hem fet l'examen. El llibre ens ha agradat força i hem decidit de fer una auca amb la col·laboració de tots. Tots els de 2n hem de fer un rodolí del capítol que ens ha tocat (cada u de nosaltres ha de clicar sobre comentaris i ha de posar primer el número del capítol i després el rodolí). El dibuixant serà el Marc. A veure com quedarà!
"Totes les llengües són iguals d'importants i necessàries" i "Les llengües que són parlades pels infants i els joves tenen futur" són algunes de les frases que apareixien a les banderoles de l'exposició. Aquestes frases i la que encapçala aquest apartat ens haurien d'ajudar a pensar en la nostra situació i, evidentment, en la de moltes altres llengües que viuen, com nosaltres, un procés de substitució.
TV3 va estrenar el 2001 la sèrie de 13 capítols Mirall trencat, l'adaptació televisiva de l'obra homònima de Mercè Rodoreda, a partir d'un guió de Josep M. Benet i Jornet. Mercè Rodoreda, considerada com l'escriptora catalana més internacional de tots els temps, escriu Mirall trencat a Catalunya (1974), a Romanyà de la Selva, on es va instal.lar després de la seva tornada de Ginebra, l'any 72. Després de veure'n una seqüència, respon les preguntes que tens a continuació.
Preguntes: 1. En quin moment del llibre ocorre l'acció? Contextualitza-la 2. On han anat les altres criades? Quan? Per què? 3. Qui és el senyor Fontanills? 4. Qui és l'Armanda? Per què no s'han entès mai l'Armanda i la Sofia? 5. Què fa l'Armanda quan es queda? Per què ho fa? Amb què ho relaciones o, millor dit, quin sentit té? 6. La seqüència que hem vist és com en el llibre? Podries parlar de les diferències?
En aquest power point veureu les etapes vitals per les quals passa Mercè Rodoreda. El pas del temps és reflectit en la seva obra Mirall trencat. Reconstruïu, doncs, el pas del temps en la figura de Teresa Goday i busqueu-ne frases exemplars.
Les trobairitz van ser poetesses occitanes del segle XIII.
Les trobairitz eren dones que cantaven l'amor que sentien pels seus amants amb molt d'atreviment i cortesia; dones que sabien de lletra i de música i competien amb els trobadors per ser bones "corteses", tot un exemple d'igualtat de sexes, a l'Edat Mitjana. Han estat, però, poc estudiades per insòlites i per poc nombroses. La "literatura de dones" continua essent, doncs, una literatura de minories.
Avui iniciem aquest bloc i volem que sigui el nostre punt de contacte. La literatura i la llengua han de ser allò que ens ha d'unir, el que hem de treballar i del que hem de discutir. En el camp de la literatura veurem la "literatura de dones" i sempre intentarem lligar-la amb la nostra història actual, sobretot pel que fa a aspectes de comportament i de doctrina. És, doncs, comparant, com podem entendre, i això és el que intentarem fer. En el camp de la llengua, allò que ens unirà serà l'estructura, la forma, el significat; en fi, el que és més sistemàtic però no per ser-ho és menys interessant. Som-hi, doncs, posem fil a l'agulla!
